El Regador i l’Aiguader

Els antics regadors havien de vetlar moltes nits d’estiu, quan creixia la demanda, acompanyats únicament d’un carburer per il.luminarse. Sempre vigilants, comprovant si l’aigua arribava al cap de dalt, refent cavallons i marges per no sorregar l’hort del veí, atents per si se’n fugia l’aigua pels portells, inspeccionant l’estat dels regers. Els diumenges al matí, tots els llauradors a demanar aigua a la seu del corresponent Pou de Reg.

Els aiguadors solien repartir aigua per les cases particulars, ajudats d’un carret on transportaven un bon grapat de cànters. Una vegada arribats al domicili del client solien omplir les enormes gerres d’obra que hi havia a l’entrada o al corral de les cases, també reomplien o intercanviaven els cànters, canterilles, gibrells i d’altres recipients. Les cases més ben dotades podien, fins i tot, comptar amb un pou propi, un aljub o una cisterna. Als temps de l’aiguader, les dones feien la bugada als rentadors públics.

Pots deixar una resposta, o rastrejar des del teu propi lloc.

Deixa una resposta

Ha d´estar connectat per enviar un comentari.